Jul 16, 2026

Els afganesos han canviat completament al te verd vietnamita?

Deixa un missatge

Els afganesos han canviat completament al te verd vietnamita?

L'Afganistan no s'ha canviat completament cap al te verd vietnamita. En canvi, el te verd vietnamita ha capturat ràpidament quota de mercat en el segment de massa de gamma baixa, mentre que el te verd xinès manté una demanda rígida constant. Les dues varietats coexisteixen en nivells de mercat diferenciats, i el panorama actual es desglossa en quatre punts clau a continuació:

I. Segmentació del mercat: els grups de baixos ingressos trien te trencat vietnamita barat; les llars i els comerciants de classe mitjana encara compren te verd xinès

Avantatge bàsic del te verd vietnamita: el Vietnam de preus molt baixos exporta principalment te verd trencat gruixut i pols de te de baixa qualitat, a un preu aproximadament la meitat del cost del te de perles xinès de gamma baixa o te de celles (el te vietnamita es ven per uns 20 iuans per quilo localment, enfront dels 40 iuans per quilo del te verd xinès). Els ingressos mitjans afganesos són extremadament modests, de manera que les cases de te al carrer i les llars de baixos ingressos prioritzen el te vietnamita. Al mercat a l'engròs de Peshawar, a la frontera amb el Pakistan i l'Afganistan, el principal centre de trànsit per a les importacions de te afganès, el te verd trencat vietnamita representa una gran part de les vendes al detall a granel del 2024 al 2026, creant la impressió superficial que el te vietnamita domina tot el mercat durant les visites de camp. El te verd Laizhou del Vietnam està especialment barrejat per adaptar-se als hàbits de consum a l'Àsia Central i l'Afganistan. Presenta una forta astringència i una alta resistència a l'ebullició prolongada, coincidint amb el costum local de fer teteres amb cardamom i sucre granulat. Els principals importadors locals obtenen milers de tones de te vietnamita anualment per distribuir-los a les 34 províncies de l'Afganistan.

Insubstituïble demanda constant de te verd xinès La Xina ha estat el proveïdor tradicional de te verd de l'Afganistan durant dècades des de l'antiga Ruta de la Seda. Durant generacions, el te de perles i el te de celles de la Xina (varietats 9370, 9501, 9502) van monopolitzar el subministrament de te verd de l'Afganistan:

Les famílies urbanes de classe mitjana, els restaurants formals i els canals de regals obtenen constantment te verd xinès, que té un aroma més ric i una millor durabilitat de la infusió en comparació amb el te vietnamita gruixut.

Els grans majoristes i les empreses comercials transfrontereres continuen amb les importacions a granel de te verd xinès estandarditzat a granel; Els compradors afganesos envien regularment consultes sobre el te de perles xinès a través de plataformes de comerç electrònic transfronterer.

Ciutats del nord, com Mazar-i-Sharif, prop d'Àsia Central, presenten volums de circulació molt més alts de te verd xinès que les alternatives vietnamites.

II. Raons clau per les quals el te verd vietnamita s'ha apoderat d'una gran part del mercat de gamma baixa en els últims anys

Avantatges superiors en els costos de la cadena de subministrament El Vietnam es beneficia d'un menor cost laboral i de la terra per a les plantacions de te. La seva producció se centra exclusivament en te trencat de baixa qualitat i pols de te dirigits a països de baixos ingressos sense litoral, sense inversió en matèries primeres de primera qualitat. En canvi, l'augment de la mà d'obra domèstica i les despeses de fertilitzants orgànics a la Xina han erosionat la competitivitat dels preus dels seus productes de te de gamma baixa.

Rutes logístiques comercials convenients El te vietnamita s'envia per mar a Karachi, al Pakistan, i després es transporta per terra a Peshawar abans d'entrar a l'Afganistan, amb aranzels baixos dins de l'ASEAN. El te xinès amb destinació a l'Afganistan recorre llargues rutes terrestres per Xinjiang i Àsia Central, fent pujar els preus bàsics.

Efecte de substitució comercial geopolítica Les tenses relacions entre l'Índia i l'Afganistan gairebé han eliminat el te verd indi del mercat afganès, creant un buit de subministrament en el segment de gamma baixa que Vietnam va omplir ràpidament. Els tes verds turcs i iranians porten etiquetes de preu més alts i no tenen atractiu competitiu.

III. Mercat separat del te negre sense competència entre categories

El te negre és la beguda principal d'hivern de l'Afganistan, i el te negre vietnamita té una presència al mercat insignificant aquí. Els importadors locals obtenen principalment te negre de baix cost de Kenya, amb petits volums addicionals de Sri Lanka i Indonèsia. La competència entre la Xina i el Vietnam es limita únicament al te verd, i les dues categories funcionen de manera independent sense solapament.

IV. Conclusió: els afganesos no han canviat completament al te verd vietnamita

Els venedors ambulants i les petites cases de te de barri que atenen les poblacions de baixos ingressos depenen en gran mesura del te verd vietnamita trencat de baix grau, que representa el volum de vendes més gran en general.

Les llars de classe mitjana, les empreses de càtering formal, els canals de venda de regals i les ciutats frontereres del nord prioritzen el te de perles i celles xinès, amb una compra estable i ininterrompuda durant tot l'any.

El mercat global funciona segons un model de coexistència escalonada: Vietnam només controla el mercat massiu pressupostari i no pot substituir completament el te verd xinès.

Mentre persisteixin les condicions econòmiques de baixos ingressos de l'Afganistan, ambdós tipus de te verd circularan al costat del mercat a llarg termini.

Referència suplementària per als comerciants d'exportació de te

Per a les empreses que exporten te a l'Afganistan: el segment de gamma baixa de gran volum s'enfronta a la brutal competència de preus dels proveïdors vietnamites. Per contra, el te de perles aromàtiques de nivell mitjà estandarditzat de la Xina manté una base de clients fidels amb marges de benefici notablement més elevats que el te vietnamita.

Enviar la consulta